Projecte once: Helping the others

Redacció somriure del gat

Promesa

Quan el pare va morir, em vaig quedar sol. A la mare l’havíem perduda quan jo era molt petit. Gairebé no conservo cap record d’ella. Tenia un any i no n’era conscient. Però en tenia sis quan un dia a l’arribar a casa vaig veure al pare estirat bocaterrosa al terra de la cuina. Hi havia sang. Li havien disparat al cap. I la pistola la tenia ell, a la mà dreta. Fins ara mai havia comprés que havia passat realment. Era pobre, bé ho érem. Vivíem en la misèria però sé que allò no va ser el que va impulsar al pare a fer-ho. Ell... va patir molt amb la mort de la mare. Suposo que no ho va poder aguantar més. Així que va decidir abandonar-me, allà, sol, sense ningú ni cap lloc on anar. A partir d’aquell dia em vaig trobar perdut, era orfe, no em quedava família. Vaig decidir fer, el únic que podia fer, la meva única opció. Vaig unir-me als altres nens com jo, nens orfes, nens sense sostre ni menjar, nens que vivien al carrer i que només es tenien uns als altres.

Els primers dies que vaig passar allà, no parlava. Volia fer-ho però estava en estat de shock. Tampoc tenia forces . Per a nosaltres, era un gran privilegi menjar l’únic àpat del dia que havíem trobat després de rebuscar entre més de divuit escombraries. Alguns cops era un entrepà que algú havia llençat. Altres, era alguna altra cosa que compràvem amb els diners que la gent ens donava. Eren pocs clar, però vam aprendre a aprofitar-los bé. Recordo com la gent ens mirava. Amb cara de pena, com si al veure’ns se’ls hi remogués la consciència, però a la vegada estaven fastiguejats per la pudor a brut que despreníem i la evident necessitat d’una bona dutxa. No teníem on estirar-nos ni tampoc una manta decent, que no siguin cartrons vells. Em sentia com una rata. Com una rata de carrer bruta i despreciable. Allà al meu poble, un remot indret prop de Marroc, no hi havia cap institució ni cap mena d’ajudes per a nens com jo.

Recordo, que quan ja portava un mes allà va haver una nit, una nit que mai oblidaré, una nit que em va marcar de veritat.

El meu amic George i jo ens disposàvem a dormir. Era tard. Les tres de la matinada, potser. Ens vam passar pràcticament dues hores parlant sobre aquelles noies que tant ens agradaven. Cada matí anàvem a fer un tomb i sempre ens agradava parar-nos davant de aquella escola que hi havia al costat del terreny on dormíem. Era una escola petita, on hi anaven nens més aviat de classe baixa, ja que en aquell barri ningú es podia permetre assistir a una escola millor. Quan ells sortien a jugar al pati, el George i jo sempre ens fixàvem en elles. La que li agradava a en George solia duu vestidets i una cua de cavall. Es deia Sophie. La que m’agradava a mi es deia Delia. Era tant maca… Sabíem els seus noms perquè sense que elles se’n adonessin escoltàvem les seves converses d’amagat. Volíem acostar-nos i parlar amb elles però la por a que s’espantessin al veure uns nens bruts, amb roba mig estripada i sense sabates, sempre ens acabava vencent.

Just aquella nit, a les 3 de la matinada estàvem pensant un pla per conèixer-les l’endemà, quan de sobte unes escandaloses veus que venien de lluny però s’anaven apropant ens van sorprendre. Per allà mai passava ningú. Era una zona on hi havia hagut un parc anys enrere i ara només hi quedaven uns gronxadors trencats i dos bancs de ferro oxidats. Cada cop sentíem les veus més a prop fins que entre la penombra, vam poder distingir a dos homes, d’uns cinquanta anys, que anaven molt beguts. Els havia vist abans a ells. Ho recordava bé. Un cop amb el pare vam veure un d’ells pel carrer i em va dir que no m’acostés a ells. No em va dir perquè, simplement va comentar que bevien massa i prou. En un obrir i tancar d’ulls els dos homes ja havien arribat fins a on érem nosaltres. Teníem por perquè cada cop estaven més a prop nostre. De cop i volta, un d’ells em va agafar i em subjectava. L’altre va intentar agafar a en George però ell va arrencar a córrer, va ser instantani, ni es va girar, simplement va córrer, deixant-me allà sense preocupar-li el que em pogués passar. Confiava en George. Però allà vaig veure que fins i tot la persona en la que més hi confies pot sorprendre’t.

Jo cridava i li clavava petades a l’home, intentant lliurar-me de les seves mans fredes amb una intensa olor a alcohol. No parava de riure, els dos reien. I de cop va passar una cosa que no m’esperava. Un dels homes em subjectava els braços, obligant-me a quedar-me estirat al banc, Mentre que l’altre em va començar a baixar els pantalons. Recordo com reien. Com em miraven. Es divertien. Jo estava confós. No entenia res. No sabia com sentir-me ni quina reacció era l’adequada, així que només cridava auxilis plens de plors que no obtenien resposta. I el que va passar després ho vaig enterrar, dins meu, per sempre més.

Ara sé perquè estic aquí. El que va passar aquell dia, no ho comprenia, però em va marcar, sí. Estava sol, no sabia que se’n havia fet d’en George i només em tenia a mi i als meus somnis plens de por i de confusió que havia de aguantar cada nit. Ara amb 22 anys segueixo viu, i he arribat aquí, a una ciutat del costat de Barcelona anomenada Terrassa, i em disposo a complir una de les moltes tasques que m’han encarregat. Quan als 8 anys, aquell home d’aire misteriós va acostar-se i em va oferir cent dòlars per matar a una persona, no vaig dubtar. Em vaig prometre a mi mateix que mai més tornaria a buscar menjar dins la brossa, que mai més tornaria a dormir al terra i que mai més em sentiria miserable. A més, la vida no m’havia demostrat bondat.

Totes les persones amb les que confiava havien marxat, i l’únic nen que coneixia que estava en les mateixes circumstancies que jo i que el considerava un bon amic, havia fugit quan més el vaig necessitar. Són aquests petits detalls els que em van influir a alhora de prendre la meva decisió, Són aquests petits detalls els que m’han fet qui sóc. Els que m’han fet una persona que cobra per matar a d’altres, una persona que no es capaç de sentir empatia, una persona que s’aferra a la casa dels seus somnis que per fi ha pogut comprar, per no haver de pensar amb qui s’ha convertit, i sobretot, el perquè. Això és el que sóc, així és com vaig poder tenir una vida digne, i per molt que ales nits mirant el sostre pensi que potser sóc un monstre sense cor, aquest pensament de culpa s’esfuma junt amb la foscor quan recordo els motius pels quals vaig prendre aquella amarga decisió.

About a film

NOTTING HILL PROJECT

TASK 1

1. Storyline

-El somni de tot home es fa realitat per en William Tracker, un amo sense èxit d’ una llibreria de Notting Hill, quan Anna Scott, la noia més bonica del planeta i millor actriu, entra a la seva botiga. Més tard quan ell mateix encara no pot creure’s el que ha passat, és creua amb ella de nou, aquest cop vessant-li el suc de taronja per sobre. L’Anna accepta anar al seu apartament, que esta a prop, a canviar-se, i li dona les gràcies amb un petó, el qual sembla sorprendre-li més a ella que a ell. Finalment l’Anna i el William s’arriben a conèixer millor durant aquests mesos, però estar amb la dona més volguda del món no és fàcil , tampoc al voltant dels teus amics més propers, ni davant de l’agressiva premsa.

-VOCABULLARY:

Bookstore: botiga de llibres

Owner: Amo

Run into: Xocar-se

Spill: vessar

Nearby: Aprop

Eventually: Finalment

Neither: Tampoc

Devour: Devorar

2. Biographies

Awnser the following questions:

Julia F. Roberts

1. Where was Julia Roberts born? She was born in Smyrna, Georgia.
2. Which job did she like as a child? She wanted to be a veterinarian.
3. Which are the first two movies in which she acted? Mystic pizza, and Satisfacción.
4. Which film was her biggest success? Pretty women
5. In which type of films does the audience like Julia Roberts best? In romantic comedies.

Hugh Grant

1. Where and when was Hugh Grant born? He was born on September 9, 1960 in Hammersmith, London, UK.
2. Which were his parents’ jobs? His mother was a teacher and his father was an artist and carpet salesman.
3. Name Hugh Grant’s 2 hobbies. He enjoys playing golf, he also collects fine art.
4. In which film has Hugh Grant’s debut? And his big success? Grant made his big screen debut in Privileged. His big success was Cuatro bodas y un funeral.
5. Which awards has he won? Name three. He has won a Golden Globe, an award for best actor. He also earned a nomination for European Audience Award.

Individual tasks

STUDENT 1: Notting Hill Carnival

Every August bank holiday the streets of west London celebrate Europe biggest street festival.

The first notting hill carnival, was celebrated in 1964,and about 500 people attended the festival. Nowadays, you can expect to see one million people enjoying this hudge party. Its got Calypso music, and tempting food stalls.

Every day of notting hill carnival is different. On Sunday is a perfect day to spend it with your family. The day starts with some dance, drummers and bands.

Monday is the day when the people continues the carnival after parties, so its maybe a little more old-young people evening.

STUDENT 2: Portobello Market and famous restaurants

Is one of the most popular markets in the world. The market is in the street “Portobello Road”, this is the reason why the market has that name. This market starts in the 1837 and you only can go at the weekend because is only at Saturday and Sunday.

Famous restaurants:

-Portobello Gold Restaurant: The food is excellent but the establishment is too dark and cold.

-Notting Hill Kitchen: The clients there were very satisfied for the food but not for the service.

-The Sun In Splendour: The food is a bit expensive but the establishment is very amazing.

FINLÀNDIA

  

Dades generals

Finlàndia té una superficie de 338.130 Km2, amb : 5.059.000 habitants. Les llengües principals són el  Finès i  el suec. La religió que predomina a Finlàndia és la Protestant

La seva moneda és Markka (marc finlandès), en la qual 1 euro  equival a 5,95 Markka.

L’esperança de vida és de 75 anys. El seu govern és una Democràcia multipartidista.

L’índex d’alfabetització en adults és del 99%, possisionant-se el més elevat d’Europa.

Va ser incorporada a la Unió Europea el dia 1-1-95, i va ser membre de l’ONU l’any 1995.

La seva capital és Helsinki.

El PIB per càpita de Finlàndia és de 47.690 dolars per habitant.

  

Breu Història

L'arribada d'éssers humans a Finlàndia va començar fa uns 10 000 anys. Arribaven de l'Est, de l'actual Rússia, així com del Sud, de l'àrea dels països bàltics. Les arrels de la llengua finlandesa es troben en les regions centrals de Rússia, si bé s'han anat incorporant elements de les llengües bàltiques i germàniques. Fa més de 800 anys que existeix població de llengua sueca a Finlàndia.

Finlàndia va formar part de Suècia durant més de 600 anys, des de l'Edat Mitjana fins a principis del segle XIX. Durant aquest temps, Suècia i Finlàndia van lluitar amb freqüència pel seu domini sobre Finlàndia. Al final, en 1809, tota Finlàndia va quedar sota domini rus després de vèncer Rússia en una guerra que mantenia amb Suècia.

Finlàndia va pertànyer a Rússia durant el període 1809-1917. En ell, va gaudir d'autonomia, és a dir, els finlandesos podien decidir per si mateixos sobre nombrosos assumptes.

La llengua i la cultura finlandeses i l'economia van viure un gran desenvolupament durant el període de pertinença a Rússia. Al començament del segle XX, no obstant això, Rússia va començar a limitar l'autonomia de Finlàndia, cosa que la població no aprovava.

En la fase final de la I Guerra Mundial, Finlàndia es va separar de Rússia després d'aprovar el parlament finlandès una declaració d'independència el 6 de desembre del 1917. Finlàndia es va convertir llavors en un estat independent, i aquesta data se segueix celebrant encara en l'actualitat com dia de la independència.

A la primavera de l'any 1918, Finlàndia va patir una guerra civil que va enfrontar els vermells, defensors dels treballadors, contra els blancs, representants de la burgesia i els terratinents. La guerra va concloure el maig del 1918 amb la victòria dels blancs sobre els vermells.

La Finlàndia independent va adoptar la forma d'una república la legislació és redactada per un parlament elegit pel poble. El cap de l'estat és un president, no un emperador ni un rei.

Espai físic

Finlàndia està situada a l'extrem nord-oriental d'Europa, entre els paral·lels 60 i 70 de latitud nord, sent el sisè país en grandària al nostre continent. Gairebé una quarta part de la seva superfície està al nord del cercle polar àrtic, pel que és l'estat més septentrional del món, després d'un altre país nòrdic, Islàndia.

 

Finlàndia està banyada pel sud pel mar Bàltic. La irregular costa sud-oest es perllonga a l'arxipèlag finlandès, que té més de 80.000 illes, sent les més grans les d'Åland i Kemiö.

El paisatge finlandès consisteix principalment en boscos i llacs. Els boscos es caracteritzen per una certa uniformitat d'espècies, que són el pi, l'avet i el bedoll, i en menor mesura, el vern i el trèmol. Finlàndia té uns 188.000 llacs; la majoria són petits i de poca profunditat. Aquestes aigües interiors del país tenen gairebé 100.000 illes, sent la més gran l'illa de Soisalo. Els dos llacs més grans són al seu torn el Suur-Saimaa i el Päijänne.

Finlàndia és un país pla. La regió més elevada és el braç de Enontekiö, on es troba la màxima elevació del país, la muntanya Halti, de 1.328 metres.. Els rius en general són curts i de poc cabal. El riu més llarg de Finlàndia és el Kemijoki-Kittinen de 552 km.

Clima

La temperatura varia enormement a Finlàndia en les diverses estacions de l'any. Com Finlàndia és un país amb una gran extensió en direcció nord-sud, pot fer un temps molt diferent en uns llocs i en uns altres.  L'hivern no arriba fins al desembre al sud, però en les localitats del nord la neu comença a caure a l'octubre. Allà la temperatura roman sota els 0 ° C i al nord pot arribar als -45 i -50 ° C.

Durant aquest temps, les hores de llum es redueixen fins a 6 hores. No obstant això, l'anomenada "època de la penombra" també té cert encant. En el dia el paisatge es tenyeix de blavós i vermellós pel reflex de la neu. A la nit, podem veure l'Aurora Boreal.

Població, urbanisme, economia, educació

·         La capital: Helsinki

La capital de Finlàndia és Hèlsinki, una ciutat que descriuen com “enigmàtica i encantadora”, considerada per alguns com la perla del Bàltic. Comparada amb les principals metròpolis, el ritme de Hèlsinki és tranquil i relaxat. La majoria de les atraccions turístiques i els llocs d'interès de la ciutat són a poca distància caminant uns dels altres. A més, el seu sistema de transport públic és considerat un dels millors d’Europa.

Un terç de la ciutat de Hèlsinki està coberta de zones verdes. Molta varietat d’espais, ja com pistes d’esport parcs i de més, es situen al cor de la ciutat creant un ambient més relaxat. D'altra banda, el gran nombre d'esdeveniments urbans, restaurants, bars i clubs fan d'Hèlsinki una capital que ofereix activitats per a tots els gustos.

Les influències de l'Est i l'Oest es troben presents en la vida diària de Hèlsinki; arquitectura, gastronomia, disseny, costums, i de més factors, fan evident que han estat sota domini rus i suec.

620.982 persones viuen a la pròpia ciutat de Hèlsinki, però si tenim en compte la seva àrea metropolitana, té una població un milió d'habitants en total. Un de cada quatre finlandesos viu a Hèlsinki.

Hèlsinki és el major centre polític, educatiu, financer, cultural i d'investigació, així com una de les ciutats més importants del nord d'Europa. Aproximadament el 70% de les empreses estrangeres que operen a Finlàndia s'han establert a la regió de Helsinki.

En l'edició d'agost del 2012, l'estudi de l'Economist Intelligence Unit va col·locar en vuitè lloc a Hèlsinki en el rànquing general de les millors ciutats per viure a nivell mundial.10 L'any 2011, la revista Monocle va establir a la ciutat de Hèlsinki com la millor ciutat per viure i desenvolupar-se en el món sencer.

·         Sistema educatiu, valorat com dels millors d’Europa

Un dels factors més destacables de Finlàndia és la seva educació.

Els nens finlandesos d'avui estaran el dia de demà entre els professionals més preparats del món. No ho prediu cap bola de vidre, ho asseguren auguren dades obtingudes en una serie d’estudis sobre l’educació finlandesa

Tot just un 8% dels alumnes finlandesos no acaben els seus estudis obligatoris (a Espanya un de cada tres joves deixen els seus estudis abans d'acabar l'ensenyament secundari). La primera sorpresa que ens trobem al fixar-nos en el seu sistema educatiu, es veure que als 4 i 5 anys menys de la meitat dels nens finlandesos van a guarderies i no comencen el col·legi fins els 7 anys. Dos anys després, les seves puntuacions són millors que la resta dels països comparats.

Durant els primers sis anys de la primària els nens tenen en totes o en la majoria de les assignatures el mateix mestre, que vetlla perquè cap alumne quedi exclòs. És una manera d'enfortir la seva estabilitat emocional i la seva seguretat. Fins 5è no hi ha qualificacions numèriques. No es busca fomentar la competència entre alumnes ni les comparacions.

L'educació és  gratuïta des de preescolar fins a la universitat, inclou les classes, el menjador, els llibres i fins al material escolar. Tots els nens reben un menjar calent al dia a l'escola, també gratuït. En el cas que el nen visqui a més de 5 quilòmetres del centre escolar, el municipi ha d'organitzar i pagar el transport.

La jornada escolar sol començar sobre les 8,30-9 del matí fins a les 3 de la tarda, amb el parèntesi de l'esmorzar a les 12-12,30 hores. En total, sumen 608 hores lectives a primària, enfront de les 875 hores d'Espanya, amb deures a casa que no són excessius. Com aconsegueixen millors resultats en menys temps?

L'èxit finlandès es deu al fet que encaixen tres estructures: la família, l'escola i els recursos socioculturals (biblioteques, ludoteques, cinemes ...).  Aquests tres factorsestan lligats i funcionen de forma coordinada. Els pares tenen la convicció que són els primers responsables de l'educació dels seus fills, per davant de l'escola, així  complementant l'esforç que es fa a l'escola.

El sistema social finlandès també hi contribueix, ja que dona nombroses ajudes oficials a les famílies, que poden conciliar la seva feina i l'atenció als seus fills. A diferència de altres països aquest sistema fomenta de manera real l’educació dels joves, ja que no hi posen cap impediment, així tant un noi/a amb menys recursos econòmics podrà obtindre els mateixos estudis que un altre de més ric.

Hi ha una herència cultural luterana basada en la responsabilitat que fomenta la disciplina i l'esforç, a la qual també acompanya una climatologia que empeny a tancar-se a casa, però aquests factors també són presents en altres països veïns, com Suècia o Dinamarca, que gaudeixen de major nivell econòmic i no obstant això el seu nivell educatiu està per sota del finlandés.

·         Recursos naturals

El recurs natural més valuós de Finlàndia són els seus boscos, que s'estenen  per tres cinquenes parts del territori. Les principals espècies econòmicament explotables són l'avet, el pi i el bedoll platejat. Els únics combustibles naturals són la fusta, el carbó i la torba.

A més, posseeix rics jaciments de minerals metàl·lics com el coure, el zinc, el ferro i el níquel. També es comercialitzen el plom, el vanadi, la plata i l'or. El granit i la calcària són els materials no metàl·lics més abundants.

·         Economia

Finlàndia és una república democràtica i parlamentària. El Poder Executiu està en un Consell de estat, presidit per un primer ministre, elegit pel Parlament.

L'estabilitat econòmica l'aconsegueix a base d'estimular l'estalvi intern, poc endeutament i un estricte control macroeconòmic de les seves finances. La política finlandesa en salut ha tingut dos objectius principals: donar serveis mèdics de qualitat a la població i reduir les disparitats en salut entre els diferents estrats socials. La salut és universal i independent de les CONDICIONS econòmiques de les persones.

Més del 70% de la població completa la secundària i el 30% té un grau universitari o d'educació terciària. El país compte amb el major nombre d'enginyers i científics de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.  Això vol dir que les inversions que fan a l’educació, després els hi són beneficioses, ja que els alumnes surten molt ben qualificats i poden trobar una bona feina, per tant podrà aportar els seus corresponents impostos sense problema.

  Festes, llengües, tradicions i gastronomia

La majoria dels finlandesos parlen finès (o finlandès) com la seva llengua materna, la qual és una de les poques llengües oficials de la Unió Europea que no descendeixen de la família indoeuropea. La segona llengua oficial de Finlàndia és el suec, parlat com a llengua materna per un 5,6% de la població.

Les festivitats tradicionals tenen gran importància a Finlàndia. A part del Nadal (joulu), hi ha la festivitat de la vigília de Sant Joan (Juhannus). La festivitat de la vespra de Sant Juan és la festa més important de l'estiu. També hi ha la festa dels estudiants i treballadors l'1 de maig (Vappu). La Setmana Santa amb les seves tradicions tant religioses com seculars, també és molt important. Una data molt significativa per als finlandesos és el dia de la Independència, el 6 de desembre. És la data en què els finlandesos recorden especialment als seus compatriotes caiguts en les guerres que van assegurar la independència obtinguda 1917.

La gastronomia finlandesa és una part essencial de la vida diària. La cuina finlandesa és una cuina europea, amb alguna barreja d'elements orientals. Com el canvi d'estacions és molt marcat a Finlàndia, els plats típics de cada època també ho són.

Finlàndia és el país agrícola més del nord del món amb quatre estacions molt diferenciades. El

marcat cicle d'estacions enriqueix la cultura gastronòmica perquè cada estació té els seus

plats i ingredients característics.

Hi ha cada vegada més influències internacionals en la gastronomia,causa de la globalització i lammigració, però alhora més estima per ingredients i plats locals.

La gastronomia característica de diferents regions i els menjars tradicionals no han perdut

la seva importància, encara que per a molts formen part, més que res, de certs festejos. Alguns

menjars tradicionals finlandeses són el guisat de ren, les empanades carelianas, la empanada de peix, el salmó fumat, el guisat carelià i el pastís de nabius. A més, hi ha diversos plats que es mengen exclusivament en certs festejos o festius, i aquestes tradicions  se segueixen respectant en general. 

FRACKING

Què és?

La tècnica per extreure gas natural de jaciments no convencionals es denomina fracking. Es tracta d'explotar el gas acumulat en els porus i fissures de certes roques sedimentàries, generalment argiloses o margoses, la poca permeabilitat impedeix la migració del metà a grans bosses d'hidrocarburs. Per a això és necessari realitzar centenars de pous ocupant àmplies àrees (la separació entre ells ronda entre0,6-2 km) i injectar-hi milions de litres d'aigua carregats amb un còctel químic i tòxic per extreure'l.

Impactes

L'única experiència que es té amb el fracking fins al moment és als EUA, ens basem en els casos ocorreguts allà.

Un dels impactes és el gran consum d’aigua: Per fracturar cada pou es necessiten de mitjana uns 9.000-29.000 tones d'aigua. Una plataforma de 6 pous de mitjana necessita uns 54.000-174.000 milions de litres d'aigua en una sola fractura. Aquestes grans quantitats d'aigua han d'estar emmagatzemades a prop del pou, ja que l'operació de fractura de cada pou dura entre 2 i 5 dies i s'ha de tenir l'aigua disponible. El més probable és que aquesta aigua es transport en camió o es faci captació directa d'aigua del propi entorn de la plataforma.

I un cop usades aquestes aigües, on van a parar? El fluid de retorn de fracking conté les substàncies químiques utilitzades en el fluid de fractura. A més conté metalls pesats, i substàncies radioactives com radó, ràdio o urani, que retornen a la superfície. Milions de litres d'aigua contaminada que habitualment als EUA el que fan és injectar al subsòl i quan no és possible es passen a plantes depuradores de la zona que no solen estar preparades per a aquest tipus de contaminacions.

Una plataforma de sis pous requereix entre 8 i 12 mesos de perforació CONTÍNUA, dia i nit. També es necessiten entre 4000 i 6000 viatges en camió per a la construcció d'una plataforma, amb la consegüent pressió per als pobles i carreteres properes a l'explotació.

Una altra de les conseqüències no desitjades de l'extracció de gas no convencional és la generació de petits sismes. Al maig de 2011, a la ciutat de Blackpool al nord-oest d'Anglaterra, es van produir dos petits terratrèmols que van espantar a la població de la ciutat. Quadrilla Resources, l'empresa encarregada dels treballs es va veure obligada a aturar la explotació fins que "es demostrés que els tremolors havien tingut a veure amb el seu projecte". A mitjans d'octubre han sortit els resultats de la recerca que ha dut a terme el Servei Geològic Britànic admetent que l'epicentre de tots dos terratrèmols es troba en les rodalies del lloc de perforació de l'empresa. Aquests petits terratrèmols no són molt greus, però posen en perill la correcta cimentació del pou, podent conduir a greus contaminacions, ja que tots els productes químics s’escamparien per l’entorn i l’aire.

La contaminació de l'aire és un altre dels grans problemes de l'extracció de gas no convencional. Durant el procés d'extracció es produeixen inevitablement fuites de gas natural, que és 20 vegades més potent que el diòxid de carboni com a gas d'efecte hivernacle.

Opinió i valoració personal

En opinió meva, jo crec que és cert que aquest projecte podria aportarnos benefici, i que és necessari extreure aquest gas natural, ja que s’ens està exhaurint.

Però guanyen els inconvenients. Primerament la contaminació medioambiental seria inevitable ja que tot i que no hi hagues cap fuga  dels productes químics, totes aquestes aigües residuals que genera el procés de extreure el gas, serien emmagatzemades al sol, i podrien haver-hi fuges. A més, tots els gasos que emet aquest procés contribuirien a l’efecte hivernacle, i si sense fer fracking ja estem patin efectes del canvi climàtic per l’emissió de gasos com dioxid de carboni i d’altres, que passaria si es comences a produïr gas natural, que és 20 vegades més potent? També podriem parlar del malgast d’aigua per exemple.

A més, posem per cas que decicisim extreure gas mitjançant aquest  proces: No es podria evitar crear un conflicte, ja que tots els països es barallarien ja que tots voldrien explotar aquestes zones on hi ha més gas. No ens posariem d’acord, i aquells països que no en tinguessin de gas, intentarien explotar el gas de altres països, creant enfrontaments i desigualtats, com passa actualment amb el petroli, per exemple.

Entre aquestes i moltes altres més raons, són les quals per las que jo crec que aquest procés no és un bon mètode per extreure el gas.

Més que un delta:

Delta del Llobregat

Des de sempre que el delta del Llobregat ha sigut una zona de confort per plantes i animals, on hi ha hagut un ecosistema equilibrat que afavoreix la fauna i la flora. Veurem algunes de les especies que habiten, autòctones, o bé invasores, les característiques d’alguns animals o plantes, les característiques del delta i també com últimament l’impacta humà i de més factors afecten a el equilibri del ecosistema i les conseqüències d’això. Un delta, s’anomena així, ja que fa una forma de triangle, i delta, és una lletra grega que s’escriu com un triangle.

El riu Llobregat neix a les Fonts del Llobregat (Berguedà), el seu curs travessa la zona del Prepirineu, el Vallés, i la Serralada Litoral, fins desembocar al Mar Mediterrani, al Prat del Llobregat on hi trobem el Delta del Llobregat. El Delta se situa entre les àrees muntanyoses de Montjuic, Collserola i Garraf, entre les comarques del Barcelonès i del Baix Llobregat.

VEGETACIÓ

-Pineda: A les zones del costat del mar aquest pins estan torçats ja que fa molt vent i la terra s’escalfa més produint un xoc de corrents de vents càlids i freds. Aquest contrast produeix un vent molt fort. Aquest pins són tots iguals, més o menys de la mateixa mida ja que no és una pineda natural, es a dir que l’ha plantat l’home perquè hi hagi més vegetació, per atreure més fauna, i també perquè les dunes de la platja no avancin cap endins, es a dir fa la funció de barrera.

També sabem que aquesta pineda no és natural perquè en una pineda natural i trobem molta vegetació sota dels pins, i en aquesta no n’hi ha.

Els pins que estan més a prop del mar tenen la copa cremada a causa del vent que aporta sal i aquesta els erosiona.

A les branques d’aquest pins s’hi col·loquen caixes nius, que serveixen per tenir més diversitat d’ocells, per facilitar la reproducció. Una forma fàcil de donar-s’hi menjar i refugi. Així també altres ocells que no són d’aquí poden adaptar-se més fàcilment.

-Salze: És un arbre el qual la seva planta ens la mengem. Es a dir, la planta del salze produeix salicílic, que es un component de l’aspirina.

-Jonc: És una planta que està molt adaptada a la salinitat, aixó vol dir que és una depuradora natural, ja que quan tenim aigua contaminada aquesta planta d'alguna manera la filtra.

A les zones que hi ha molta aigua contaminada s'acostuma a plantar joncs per eliminar la contaminació de l'aigua. Aquesta planta filtra l'aigua a través del procés de l'osmosi.

FAUNA: OCELLS

-Bernat Pescaire: El bernat pescaire és un ocell de gran tamany que fa 90 cm d’alçada i prop de 150 cm amb les ales obertes.

Té el plomatge de color gris al cap i al dors; té taques negres al coll i té el ventre blanc. El seu bec llarg li permet caçar peixos fàcilment.

Menja peixos, granotes, crancs, rèptils, rates, insectes, pollets d’altres ocells i fins i tot alguns vegetals. Les seves potes li faciliten caminar pel fang, i el dit que té al darrere de cada pota li és útil per agafar-se a les branques.

-Ànec Collverd: És un ocell aquàtic que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes. El mascle és de color gris amb el cap verd fosc, el bec groguenc, el pit marronós, el ventre grisós i la cua blanca. Té una franja blavosa lilosa amb els marges blancs a cada ala.

Menja plantes aquàtiques i també granotes i insectes. Habita en zones aquatiques com per ejemple aiguamolls, estanys rius...

A les potes te una membrana interdigital que l'ajuden a nedar molt ràpid. També té un dit derrera tot i que no li serveix per res (dit vastigial).

-Oliva:

Ocell rapinyaire nocturn d'uns 34 cm de llarg, de plomatge marro, amb la cara i el pit blancs.

La cara té forma de cor, amb uns grans ulls negres.

Les potes són llargues i acaben en unes fortes urpes amb les que captura les preses.

Menja ratolins, talps, petits ocells, i insectes.

S'empassa la presa sencera, digerint les parts toves però no els ossos, el pèl, o les parts dures dels insectes.

Viu en zones habitades, aprofitant els campanars de les esglésies, masies aïllades, i edificis en runes, tot i que també la podem trobar en algun parc natural.

-Fotja:

Ocell que fa 38 cm de llargada i prop de 80 cm amb les ales obertes. Pesa uns 800 g.

Té tot el plomatge de color negre, excepte una taca blanca al front, damunt del bec, que també és blanc.

Menja tiges i arrels de plantes aquàtiques, llavors, peixos petits, cap-grossos, tritons, insectes aquàtics i de vegades ous i pollets d'altres ocells.

Viu en zones aquàtiques com marges de rius, llacs, embassaments i aiguamolls.

Tenen els dits llargs, quan neden necesiten membranes, les cuals les tenen a cada dit. Caminen pel fang.

 LA PLATJA

Aquesta platja es una platja bastant natural, es a dir, que la platja no esta alterada per l’home.

Hi podem trobar bastanta vegetació i fauna. Les especies estan protegides, però per banda contraria, ho estan perquè l’aigua està molt contaminada. Com que està prohibit banyar-se no hi ha impacte humà, i això protegeix l’ecosistema.

-Dunes: Les dunes són un perill per l’ecosistema, ja que si avancen delta endins danya la vegetació i la fauna. Per aquesta raó la vegetació a prop del mar s’ha adaptat. També s’ha adaptat a la insolació, a la salinitat i al vent. Són plantes molt baixes perquè quan el vent bufi no les trenqui ni siguin erosionades per la sorra. Molts animals utilitzen aquestes plantes com a refugi.

ESPECIES INVASORES I AMENAÇES PER L’ECOSISTEMA:

Les especies invasores son aquelles que no són autòctones de la zona. Aquestes especies la majoria de cops són perjudicials per l'ecosistema, ja que algunes són de característiques més fortes, i aquestes danyen les especies autòctones.

-Les tortugues de Florida són una espècie invasora. Aquesta tortuga, al estar adaptada a altres condicions, esgota els recursos de la tortuga d'aquí, ja que esta adaptada de forma que afronta millor els perills que la tortuga autòctona.

-Seguint la nostre visita vam observar una altre espècie invasora, el escarabat 'picudo rojo', aquest escarabat el que fa és menjar-se la part tendre de les palmeres, i en conseqüència les fulles cauen i la palmera queda destruïda. Aquesta espècie es molt difícil d'exterminar.

 L’home també danya l’ecosistema.

Últimament s’han introduït al riu les carpes, una espècie no pròpia del delta, perquè la gent pugui anar a pescar. Les carpes danyen l'ecosistema greument, ja que es mengen els amfibis del riu, i a conseqüència aquests estan en perill de extinció.

També podem parlar de la contaminació acústica que genera l'aeroport que hem construït just al costat del Delta del Llobregat. Els animals viuen escoltant constantment avions. Quan es va ampliar la zona de l'aeroport es va haver de traslladar la desembocadura. És a dir, el que està passant es que al ser una 'guerra' entre el mar i la terra, avui en dia el que guanya és el mar, i el delta cada cop és mes petit. Molta vegetació del delta s’està perdent (això per culpa de l’impacta humà).

També tenim un problema amb les preses. Aturen el curs del riu, es a dir impedeix el pas als sediments, i no arriben al delta. Si els sediments no hi arriben el mar va erosionant fins que el delta desapareix. També tenim un problema amb la fauna d'allà, ja que molts animals viuen al mar i van a reproduir-se riu amunt, i com que hi ha les preses no poden passar, per tant no es reprodueixen.

Tot i això, els humans intentem mantenir un equilibri dins l'ecosistema, per tant dins de x temps es donen permisos de caça per poder controlar la població. D'un principi ja hauria d estar equilibrats però no ho estan per manca de carnívors.

Estació biològica:

La finalitat de una estació biològica es poder controlar les aus migratòries. El seu recorregut, i la seva esperança de vida. Els ocells tenen un anell metàl·lic a les potes, així, si emigren a un altre pais i es troben en una altre estació biològica, poden  fer un seguiment des d'allà.

Els ocells poden ser:

-Residents: és a dir viuen a un lloc concret tot l'any.

-Hivernals: només venen al delta durant l'hivern. Com per exemple les aus que viuen al nord venen aquí a l'hivern ja que aquí la temperatura no és tant freda.

-Estiuals: només venen al delta durant l'estiu. Com per exemple les aus africanes que allà a l'estiu hi han temperatures molt elevades i busquen un clima mes suau.

Logo de una empresa

Vam ferun projecte,on haviem de crear la nostre propia empresa. Vam decidir fer una empresa de roba juvenil, i li vam donar el nom de "crystalized"

Locomotora de vapor

Màquina de vapor: La locomotora

La locomotora de vapor és una màquina que mitjançant la combustió d'un element (carbó) en una caldera externa, escalfa aigua, i el vapor resultant de l'ebullició d'aquesta genera pressió i mou pistons que impulsen les rodes mitjançant un joc de bieles.

Context personal i social

Personalment, mai hem viatjat en una locomotora de vapor, ja que avui en dia només és poden veure en museus i exposicions.

Nosaltres creiem que a sigut un invent molt important i significatiu per l’història ja que la màquina de vapor va transformar el treball i la vida dels homes. El 1712, Thomas Newcomen va inventar una màquina per extreure l'aigua de les mines però va ser James Watt qui va perfeccionar l'invent i el va patentar en 1769.

Les primeres màquines de vapor eren molt pesades i només podien usar-se fixes.

A principis del segle XIX, el 1807, el vapor es va utilitzar per primera vegada per impulsar vaixells al riu Hudson a Nova York. En aconseguir convertir el moviment ondulant de les màquines de vapor a rotatori es va poder incorporar en els vehicles mòbils, en la locomotora, que ha estat l'aplicació més important de la màquina de vapor.

El ferrocarril ha estat un dels fets més decisius de la primera revolució industrial. Va néixer pel resultat de la conjunció d'una sèrie de factors: La gent necessitava contar amb un mitjà de transport barat i ràpid, per poder transportar mercaderies i productes agraris, ja que era el període de la revolució industrial, on el comerç i l’exportació eren factors molt importants.

Com que obtenien diners generats per la producció agrícola, el comerç exterior i les primeres indústries, van poder invertr-los en aquest nou sector.

El 1830 es va inaugurar la primera línia de passatgers entre Manchester i Liverpool. De totes les maneres, tot i que el ferrocarril va ser un gran èxit i es va expandir amb rapidesa, va generar, en el seu moment, una forta polèmica perquè alguns científics i metges van considerar que era un mitjà de transport que desenvolupava una gran velocitat i que això provocaria efectes negatius sobre la salut dels viatgers.

Personalment, creiem que ha sigut un invent important en l’evolució de la història i la tecnologia, ja que, sense aquesta locomotora, la revolució industrial no hagues pogut avançar, ja que gràcies a aquesta màquina de vapor, va poder exportar-se productes a l’exterior, així fomentant el comerç i el bon desenvolupament de la regió.

Context Economic

La creació de la xarxa ferroviària a la Gran Bretanya va exigir un esforç considerable, ja que tenia un gran cost: adquisició de terrenys, explanació, construcció de ponts i túnels, estesa dels rails, construcció d'estacions, punts d'abastament de carbó, etc .., Per poder duur a terme el projecte.

El Parlament britànic va discutir un pla sistematic per les xarxes ferroviaries, però finalment no van desidir res i el traçat es va deixar a la lliure iniciativa de les companyies ferroviàries.

El ferrocarril va absorbir capitals i abaratir el transport de mercaderies i persones. D'altra banda, va ser una  estimulació per a la indústria perquè calia fabricar locomotores, vagons, rails, etc .. Hem de tenir en compte que, a més, el consum de ferro, acer i carbó es va disparar. Aquest fet també va generar molts nous llocs de treball, ja que hi havia més demanda de materials. També van haver de pensar en personal per a dirigir les estacions, etc. Així doncs, el ferrocarril va ser un clar estímul per a l'economia britànica.

Contex tecnològic

La locomotora va tenir diverses útilitats: transport de mercàderies (Revolució indústrial)i viatje propi (turisme).

Parts d’una locomotora i el seu funcionament:

En una locomotora de vapor, el primer que trobem són els cilindres, sempre que es vegin, perquè hi havia locomotores, molt antigues, que els tenien dins del bastidor i no es veuen. Els cilindres són la part principal del motor de vapor. Aquí és on es genera el moviment quan el vapor entra al cilindre i mou el pistó.  Just darrere dels cilindres estan les bieles que  són les encarregades de transmetre el moviment dels cilindres a les rodes. Amagades darrere de les bieles estan les rodes. Encara que sembli molt obvi, cada roda d'un costat està unida a la roda de l'altre costat per mitjà d'un eix rígid. Per això, com formen un sol conjunt, en el ferrocarril es parla de "eixos" i no tant de "rodes".

Subjectant tot això tenim el bastidor de la màquina. És l'estructura de bigues d'acer que suporta tot el pes i uneix tot el conjunt de la locomotora. Per sobre del bastidor hi ha la caldera amb tots els elements que porta associats. La caldera és el recipient que té aigua per dins i que s'escalfa fins que es forma vapor. Com la caldera està hermèticament tancada, quan es genera vapor, aquest no pot sortir d'aquí i es concentra generant pressió. Exactament igual al que passa amb una olla exprés de les que tenim a casa. A la caldera hi ha uns tubs que connecten amb la llar, on allà farà l’aigua la combustió amb el carbó.

A la part de davant de la caldera hi ha el calaix de fums i la xemeneia. Com us podeu imaginar pel nom, el calaix de fums (o la caixa de fums) és on es concentra tot el fum que genera la màquina, i la xemeneia per on l'expulsa.

Per gestionar correctament la pressió que hi ha a la caldera i poder utilitzar el vapor, hi ha molts comandaments, que s'instal·len a la cabina, que és el següent que ens crida l'atenció. També és el lloc on el maquinista i el

fogoner fan la seva feina.

Però la cabina amaga una cosa més. I és la més important. La llar. Per llar entenem el lloc on es fa el foc. I aquest foc és el que escalfa la caldera per generar vapor. La llar, està tancada, ja que el que volem es que la calor es concentri per a poder generar el combustible necessari perque la locomotora funcioni. Però el fum generat haurà de sortir per algún conducte. Per això les locomotores tenen uns forats a la paret de la llar, per on sortirà aquest fum.

Al voltant de la cabina, generalment per sota, hi ha un altre element molt important per a la màquina, que són els injectors. Aquests aparells el que fan és injectar aigua dins de la caldera perquè sempre tinguem alguna cosa amb el que generar vapor.

I per fi, darrere de la caldera hi ha el ténder. És aquest vagonet que va sempre darrere de la màquina i que està permanentment unit a la mateixa que fa de dipòsit d'aigua i combustible. I sí, he dit combustible, perquè una màquina de vapor pot usar diversos combustibles per funcionar. També hi va haver màquines que no tenien ténder, perquè portaven els dipòsits acoblats a la pròpia locomotora.

Context mediambiental

La locomotora de vapor funciona mitjançant energia tèrmica.Utilitza carbó com a combustible, i amb aquest fa vapor d’aigua.

El carbó té un impacte negatiu al medi ambient, ja que és contaminant. Aquest combustible fóssil s’acumula a l’atmosfera, així produint, amb un conjunt de altres gasos, l’efecte hivernacle. A més, el carbó és un recurs no renovable, és a dir que tarda millons d’anys a regenerar-se. Quan la locomotora de vapor va inventar-se el carbó era un dels combustibles fossils més usats, de fet, es pensava que era un recurs inesgotable. La locomotora, contamina també, de manera acustica, ja que, aquesta màquina emet forts sorolls al funcionar.