FINLÀNDIA

  

Dades generals

Finlàndia té una superficie de 338.130 Km2, amb : 5.059.000 habitants. Les llengües principals són el  Finès i  el suec. La religió que predomina a Finlàndia és la Protestant

La seva moneda és Markka (marc finlandès), en la qual 1 euro  equival a 5,95 Markka.

L’esperança de vida és de 75 anys. El seu govern és una Democràcia multipartidista.

L’índex d’alfabetització en adults és del 99%, possisionant-se el més elevat d’Europa.

Va ser incorporada a la Unió Europea el dia 1-1-95, i va ser membre de l’ONU l’any 1995.

La seva capital és Helsinki.

El PIB per càpita de Finlàndia és de 47.690 dolars per habitant.

  

Breu Història

L'arribada d'éssers humans a Finlàndia va començar fa uns 10 000 anys. Arribaven de l'Est, de l'actual Rússia, així com del Sud, de l'àrea dels països bàltics. Les arrels de la llengua finlandesa es troben en les regions centrals de Rússia, si bé s'han anat incorporant elements de les llengües bàltiques i germàniques. Fa més de 800 anys que existeix població de llengua sueca a Finlàndia.

Finlàndia va formar part de Suècia durant més de 600 anys, des de l'Edat Mitjana fins a principis del segle XIX. Durant aquest temps, Suècia i Finlàndia van lluitar amb freqüència pel seu domini sobre Finlàndia. Al final, en 1809, tota Finlàndia va quedar sota domini rus després de vèncer Rússia en una guerra que mantenia amb Suècia.

Finlàndia va pertànyer a Rússia durant el període 1809-1917. En ell, va gaudir d'autonomia, és a dir, els finlandesos podien decidir per si mateixos sobre nombrosos assumptes.

La llengua i la cultura finlandeses i l'economia van viure un gran desenvolupament durant el període de pertinença a Rússia. Al començament del segle XX, no obstant això, Rússia va començar a limitar l'autonomia de Finlàndia, cosa que la població no aprovava.

En la fase final de la I Guerra Mundial, Finlàndia es va separar de Rússia després d'aprovar el parlament finlandès una declaració d'independència el 6 de desembre del 1917. Finlàndia es va convertir llavors en un estat independent, i aquesta data se segueix celebrant encara en l'actualitat com dia de la independència.

A la primavera de l'any 1918, Finlàndia va patir una guerra civil que va enfrontar els vermells, defensors dels treballadors, contra els blancs, representants de la burgesia i els terratinents. La guerra va concloure el maig del 1918 amb la victòria dels blancs sobre els vermells.

La Finlàndia independent va adoptar la forma d'una república la legislació és redactada per un parlament elegit pel poble. El cap de l'estat és un president, no un emperador ni un rei.

Espai físic

Finlàndia està situada a l'extrem nord-oriental d'Europa, entre els paral·lels 60 i 70 de latitud nord, sent el sisè país en grandària al nostre continent. Gairebé una quarta part de la seva superfície està al nord del cercle polar àrtic, pel que és l'estat més septentrional del món, després d'un altre país nòrdic, Islàndia.

 

Finlàndia està banyada pel sud pel mar Bàltic. La irregular costa sud-oest es perllonga a l'arxipèlag finlandès, que té més de 80.000 illes, sent les més grans les d'Åland i Kemiö.

El paisatge finlandès consisteix principalment en boscos i llacs. Els boscos es caracteritzen per una certa uniformitat d'espècies, que són el pi, l'avet i el bedoll, i en menor mesura, el vern i el trèmol. Finlàndia té uns 188.000 llacs; la majoria són petits i de poca profunditat. Aquestes aigües interiors del país tenen gairebé 100.000 illes, sent la més gran l'illa de Soisalo. Els dos llacs més grans són al seu torn el Suur-Saimaa i el Päijänne.

Finlàndia és un país pla. La regió més elevada és el braç de Enontekiö, on es troba la màxima elevació del país, la muntanya Halti, de 1.328 metres.. Els rius en general són curts i de poc cabal. El riu més llarg de Finlàndia és el Kemijoki-Kittinen de 552 km.

Clima

La temperatura varia enormement a Finlàndia en les diverses estacions de l'any. Com Finlàndia és un país amb una gran extensió en direcció nord-sud, pot fer un temps molt diferent en uns llocs i en uns altres.  L'hivern no arriba fins al desembre al sud, però en les localitats del nord la neu comença a caure a l'octubre. Allà la temperatura roman sota els 0 ° C i al nord pot arribar als -45 i -50 ° C.

Durant aquest temps, les hores de llum es redueixen fins a 6 hores. No obstant això, l'anomenada "època de la penombra" també té cert encant. En el dia el paisatge es tenyeix de blavós i vermellós pel reflex de la neu. A la nit, podem veure l'Aurora Boreal.

Població, urbanisme, economia, educació

·         La capital: Helsinki

La capital de Finlàndia és Hèlsinki, una ciutat que descriuen com “enigmàtica i encantadora”, considerada per alguns com la perla del Bàltic. Comparada amb les principals metròpolis, el ritme de Hèlsinki és tranquil i relaxat. La majoria de les atraccions turístiques i els llocs d'interès de la ciutat són a poca distància caminant uns dels altres. A més, el seu sistema de transport públic és considerat un dels millors d’Europa.

Un terç de la ciutat de Hèlsinki està coberta de zones verdes. Molta varietat d’espais, ja com pistes d’esport parcs i de més, es situen al cor de la ciutat creant un ambient més relaxat. D'altra banda, el gran nombre d'esdeveniments urbans, restaurants, bars i clubs fan d'Hèlsinki una capital que ofereix activitats per a tots els gustos.

Les influències de l'Est i l'Oest es troben presents en la vida diària de Hèlsinki; arquitectura, gastronomia, disseny, costums, i de més factors, fan evident que han estat sota domini rus i suec.

620.982 persones viuen a la pròpia ciutat de Hèlsinki, però si tenim en compte la seva àrea metropolitana, té una població un milió d'habitants en total. Un de cada quatre finlandesos viu a Hèlsinki.

Hèlsinki és el major centre polític, educatiu, financer, cultural i d'investigació, així com una de les ciutats més importants del nord d'Europa. Aproximadament el 70% de les empreses estrangeres que operen a Finlàndia s'han establert a la regió de Helsinki.

En l'edició d'agost del 2012, l'estudi de l'Economist Intelligence Unit va col·locar en vuitè lloc a Hèlsinki en el rànquing general de les millors ciutats per viure a nivell mundial.10 L'any 2011, la revista Monocle va establir a la ciutat de Hèlsinki com la millor ciutat per viure i desenvolupar-se en el món sencer.

·         Sistema educatiu, valorat com dels millors d’Europa

Un dels factors més destacables de Finlàndia és la seva educació.

Els nens finlandesos d'avui estaran el dia de demà entre els professionals més preparats del món. No ho prediu cap bola de vidre, ho asseguren auguren dades obtingudes en una serie d’estudis sobre l’educació finlandesa

Tot just un 8% dels alumnes finlandesos no acaben els seus estudis obligatoris (a Espanya un de cada tres joves deixen els seus estudis abans d'acabar l'ensenyament secundari). La primera sorpresa que ens trobem al fixar-nos en el seu sistema educatiu, es veure que als 4 i 5 anys menys de la meitat dels nens finlandesos van a guarderies i no comencen el col·legi fins els 7 anys. Dos anys després, les seves puntuacions són millors que la resta dels països comparats.

Durant els primers sis anys de la primària els nens tenen en totes o en la majoria de les assignatures el mateix mestre, que vetlla perquè cap alumne quedi exclòs. És una manera d'enfortir la seva estabilitat emocional i la seva seguretat. Fins 5è no hi ha qualificacions numèriques. No es busca fomentar la competència entre alumnes ni les comparacions.

L'educació és  gratuïta des de preescolar fins a la universitat, inclou les classes, el menjador, els llibres i fins al material escolar. Tots els nens reben un menjar calent al dia a l'escola, també gratuït. En el cas que el nen visqui a més de 5 quilòmetres del centre escolar, el municipi ha d'organitzar i pagar el transport.

La jornada escolar sol començar sobre les 8,30-9 del matí fins a les 3 de la tarda, amb el parèntesi de l'esmorzar a les 12-12,30 hores. En total, sumen 608 hores lectives a primària, enfront de les 875 hores d'Espanya, amb deures a casa que no són excessius. Com aconsegueixen millors resultats en menys temps?

L'èxit finlandès es deu al fet que encaixen tres estructures: la família, l'escola i els recursos socioculturals (biblioteques, ludoteques, cinemes ...).  Aquests tres factorsestan lligats i funcionen de forma coordinada. Els pares tenen la convicció que són els primers responsables de l'educació dels seus fills, per davant de l'escola, així  complementant l'esforç que es fa a l'escola.

El sistema social finlandès també hi contribueix, ja que dona nombroses ajudes oficials a les famílies, que poden conciliar la seva feina i l'atenció als seus fills. A diferència de altres països aquest sistema fomenta de manera real l’educació dels joves, ja que no hi posen cap impediment, així tant un noi/a amb menys recursos econòmics podrà obtindre els mateixos estudis que un altre de més ric.

Hi ha una herència cultural luterana basada en la responsabilitat que fomenta la disciplina i l'esforç, a la qual també acompanya una climatologia que empeny a tancar-se a casa, però aquests factors també són presents en altres països veïns, com Suècia o Dinamarca, que gaudeixen de major nivell econòmic i no obstant això el seu nivell educatiu està per sota del finlandés.

·         Recursos naturals

El recurs natural més valuós de Finlàndia són els seus boscos, que s'estenen  per tres cinquenes parts del territori. Les principals espècies econòmicament explotables són l'avet, el pi i el bedoll platejat. Els únics combustibles naturals són la fusta, el carbó i la torba.

A més, posseeix rics jaciments de minerals metàl·lics com el coure, el zinc, el ferro i el níquel. També es comercialitzen el plom, el vanadi, la plata i l'or. El granit i la calcària són els materials no metàl·lics més abundants.

·         Economia

Finlàndia és una república democràtica i parlamentària. El Poder Executiu està en un Consell de estat, presidit per un primer ministre, elegit pel Parlament.

L'estabilitat econòmica l'aconsegueix a base d'estimular l'estalvi intern, poc endeutament i un estricte control macroeconòmic de les seves finances. La política finlandesa en salut ha tingut dos objectius principals: donar serveis mèdics de qualitat a la població i reduir les disparitats en salut entre els diferents estrats socials. La salut és universal i independent de les CONDICIONS econòmiques de les persones.

Més del 70% de la població completa la secundària i el 30% té un grau universitari o d'educació terciària. El país compte amb el major nombre d'enginyers i científics de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.  Això vol dir que les inversions que fan a l’educació, després els hi són beneficioses, ja que els alumnes surten molt ben qualificats i poden trobar una bona feina, per tant podrà aportar els seus corresponents impostos sense problema.

  Festes, llengües, tradicions i gastronomia

La majoria dels finlandesos parlen finès (o finlandès) com la seva llengua materna, la qual és una de les poques llengües oficials de la Unió Europea que no descendeixen de la família indoeuropea. La segona llengua oficial de Finlàndia és el suec, parlat com a llengua materna per un 5,6% de la població.

Les festivitats tradicionals tenen gran importància a Finlàndia. A part del Nadal (joulu), hi ha la festivitat de la vigília de Sant Joan (Juhannus). La festivitat de la vespra de Sant Juan és la festa més important de l'estiu. També hi ha la festa dels estudiants i treballadors l'1 de maig (Vappu). La Setmana Santa amb les seves tradicions tant religioses com seculars, també és molt important. Una data molt significativa per als finlandesos és el dia de la Independència, el 6 de desembre. És la data en què els finlandesos recorden especialment als seus compatriotes caiguts en les guerres que van assegurar la independència obtinguda 1917.

La gastronomia finlandesa és una part essencial de la vida diària. La cuina finlandesa és una cuina europea, amb alguna barreja d'elements orientals. Com el canvi d'estacions és molt marcat a Finlàndia, els plats típics de cada època també ho són.

Finlàndia és el país agrícola més del nord del món amb quatre estacions molt diferenciades. El

marcat cicle d'estacions enriqueix la cultura gastronòmica perquè cada estació té els seus

plats i ingredients característics.

Hi ha cada vegada més influències internacionals en la gastronomia,causa de la globalització i lammigració, però alhora més estima per ingredients i plats locals.

La gastronomia característica de diferents regions i els menjars tradicionals no han perdut

la seva importància, encara que per a molts formen part, més que res, de certs festejos. Alguns

menjars tradicionals finlandeses són el guisat de ren, les empanades carelianas, la empanada de peix, el salmó fumat, el guisat carelià i el pastís de nabius. A més, hi ha diversos plats que es mengen exclusivament en certs festejos o festius, i aquestes tradicions  se segueixen respectant en general.