Dades generals
Finlàndia té una superficie de
338.130 Km2, amb : 5.059.000 habitants. Les llengües principals són el
Finès i el suec. La religió que predomina a Finlàndia és la
Protestant
L’esperança de vida és de 75 anys.
El seu govern és una Democràcia multipartidista.
L’índex d’alfabetització en adults
és del 99%, possisionant-se el més elevat d’Europa.
Va ser incorporada a la Unió Europea
el dia 1-1-95, i va ser membre de l’ONU l’any 1995.
La seva capital és Helsinki.
El PIB per càpita de Finlàndia és de
47.690 dolars per habitant.
Breu Història
L'arribada d'éssers humans a
Finlàndia va començar fa uns 10 000 anys. Arribaven de l'Est, de l'actual
Rússia, així com
del Sud, de l'àrea dels països bàltics. Les arrels de la
llengua finlandesa es troben en les regions centrals de Rússia, si bé s'han
anat incorporant elements de les llengües bàltiques i germàniques. Fa més de
800 anys que existeix població de llengua sueca a Finlàndia.
del Sud, de l'àrea dels països bàltics. Les arrels de la
llengua finlandesa es troben en les regions centrals de Rússia, si bé s'han
anat incorporant elements de les llengües bàltiques i germàniques. Fa més de
800 anys que existeix població de llengua sueca a Finlàndia.
Finlàndia va formar part de Suècia durant més de 600 anys, des de l'Edat Mitjana fins a principis del segle XIX.
Durant aquest temps, Suècia i Finlàndia van lluitar amb freqüència pel seu
domini sobre Finlàndia. Al final, en 1809, tota Finlàndia va quedar sota domini
rus després de vèncer Rússia en una guerra que mantenia amb Suècia.
de Suècia durant més de 600 anys, des de l'Edat Mitjana fins a principis del segle XIX.
Durant aquest temps, Suècia i Finlàndia van lluitar amb freqüència pel seu
domini sobre Finlàndia. Al final, en 1809, tota Finlàndia va quedar sota domini
rus després de vèncer Rússia en una guerra que mantenia amb Suècia.
Finlàndia va pertànyer a Rússia
durant el període 1809-1917. En ell, va gaudir d'autonomia, és a dir, els
finlandesos podien decidir per si mateixos sobre nombrosos assumptes.
1809-1917. En ell, va gaudir d'autonomia, és a dir, els
finlandesos podien decidir per si mateixos sobre nombrosos assumptes.
La llengua i la cultura finlandeses
i l'economia van viure un gran desenvolupament durant el període de pertinença
a Rússia. Al començament del segle XX, no obstant això, Rússia va començar a
limitar l'autonomia de Finlàndia, cosa que la població no aprovava.
En la fase final de la I Guerra
Mundial, Finlàndia es va separar de Rússia després d'aprovar el parlament
finlandès una declaració d'independència el 6 de desembre del 1917. Finlàndia
es va convertir llavors en un estat independent, i aquesta data se segueix
celebrant encara en l'actualitat com dia de la independència.
se segueix
celebrant encara en l'actualitat com dia de la independència.
A la primavera de l'any 1918,
Finlàndia va patir una guerra civil que va enfrontar els vermells, defensors
dels treballadors, contra els blancs, representants de la burgesia i els
terratinents. La guerra va concloure el maig del 1918 amb la victòria dels
blancs sobre els vermells.
La Finlàndia independent va adoptar
la forma d'una república la legislació és redactada per un parlament elegit pel
poble. El cap de l'estat és un president, no un emperador ni un rei.
ni un rei.
Espai físic
Finlàndia està situada a l'extrem
nord-oriental d'Europa, entre els paral·lels 60 i 70 de latitud nord, sent el
sisè país en grandària al nostre continent. Gairebé una quarta part de la seva
superfície està al nord del cercle polar àrtic, pel que és l'estat més
septentrional del món, després d'un altre país nòrdic, Islàndia.
Finlàndia està banyada pel sud pel
mar Bàltic. La irregular costa sud-oest es perllonga a l'arxipèlag finlandès,
que té més de 80.000 illes, sent les més grans les d'Åland i Kemiö.
El paisatge finlandès consisteix
principalment en boscos i llacs. Els boscos es caracteritzen per una certa
uniformitat d'espècies, que són el pi, l'avet i el bedoll, i en menor mesura,
el vern i el trèmol. Finlàndia té uns 188.000 llacs; la majoria són petits i de
poca profunditat. Aquestes aigües interiors del país tenen gairebé 100.000
illes, sent la més gran l'illa de Soisalo. Els dos llacs més grans són al seu
torn el Suur-Saimaa i el Päijänne.
Finlàndia és un país pla. La regió
més elevada és el braç de Enontekiö, on es troba la màxima elevació del país,
la muntanya Halti, de 1.328 metres.. Els rius en general són curts i de poc
cabal. El riu més llarg de Finlàndia és el Kemijoki-Kittinen de 552 km.
Clima
La temperatura varia enormement a Finlàndia en les diverses
estacions de l'any. Com Finlàndia és un país amb una gran extensió en direcció
nord-sud, pot fer un temps molt diferent en uns llocs i en uns altres. L'hivern no arriba fins al desembre al sud, però
en les localitats del nord la neu comença a caure a l'octubre. Allà la
temperatura roman sota els 0 ° C i al nord pot arribar als -45 i -50 ° C.
Durant aquest temps, les hores de llum es redueixen fins a 6
hores. No obstant això, l'anomenada "època de la penombra" també té
cert encant. En el dia el paisatge es tenyeix de blavós i vermellós pel reflex
de la neu. A la nit, podem veure l'Aurora Boreal.
Població, urbanisme,
economia, educació
·
La capital: Helsinki
La capital de Finlàndia és Hèlsinki, una ciutat que
descriuen com “enigmàtica i encantadora”, considerada per alguns com la perla
del Bàltic. Comparada amb les principals metròpolis, el ritme de Hèlsinki és
tranquil i relaxat. La majoria de les atraccions turístiques i els llocs
d'interès de la ciutat són a poca distància caminant uns dels altres. A més, el
seu sistema de transport públic és considerat un dels millors d’Europa.
Un terç de la ciutat de Hèlsinki està coberta de zones verdes.
Molta varietat d’espais, ja com pistes d’esport parcs i de més, es situen al
cor de la ciutat creant un ambient més relaxat. D'altra banda, el gran nombre
d'esdeveniments urbans, restaurants, bars i clubs fan d'Hèlsinki una capital
que ofereix activitats per a tots els gustos.
Les influències de l'Est i l'Oest es troben presents en la
vida diària de Hèlsinki; arquitectura, gastronomia, disseny, costums, i de més
factors, fan evident que han estat sota domini rus i suec.
620.982 persones viuen a la pròpia ciutat de Hèlsinki, però
si tenim en compte la seva àrea metropolitana, té una població un milió
d'habitants en total. Un de cada quatre finlandesos viu a Hèlsinki.
Hèlsinki és el major centre polític, educatiu, financer,
cultural i d'investigació, així com una de les ciutats més importants del nord
d'Europa. Aproximadament el 70% de les empreses estrangeres que operen a
Finlàndia s'han establert a la regió de Helsinki.
En l'edició d'agost del 2012, l'estudi de l'Economist
Intelligence Unit va col·locar en vuitè lloc a Hèlsinki en el rànquing general
de les millors ciutats per viure a nivell mundial.10 L'any 2011, la revista
Monocle va establir a la ciutat de Hèlsinki com la millor ciutat per viure i
desenvolupar-se en el món sencer.
·
Sistema educatiu, valorat com dels millors
d’Europa
Un dels factors més destacables de Finlàndia és la seva
educació.
Els nens finlandesos d'avui estaran el dia de demà entre els
professionals més preparats del món. No ho prediu cap bola de vidre, ho
asseguren auguren dades obtingudes en una serie d’estudis sobre l’educació
finlandesa
Tot just un 8% dels alumnes finlandesos no acaben els seus
estudis obligatoris (a Espanya un de cada tres joves deixen els seus estudis
abans d'acabar l'ensenyament secundari). La primera sorpresa que ens trobem al
fixar-nos en el seu sistema educatiu, es veure que als 4 i 5 anys menys de la
meitat dels nens finlandesos van a guarderies i no comencen el col·legi fins
els 7 anys. Dos anys després, les seves puntuacions són millors que la resta
dels països comparats.
Durant els primers sis anys de la primària els nens tenen en
totes o en la majoria de les assignatures el mateix mestre, que vetlla perquè
cap alumne quedi exclòs. És una manera d'enfortir la seva estabilitat emocional
i la seva seguretat. Fins 5è no hi ha qualificacions numèriques. No es busca
fomentar la competència entre alumnes ni les comparacions.
L'educació és
gratuïta des de preescolar fins a la universitat, inclou les classes, el
menjador, els llibres i fins al material escolar. Tots els nens reben un menjar
calent al dia a l'escola, també gratuït. En el cas que el nen visqui a més de 5
quilòmetres del centre escolar, el municipi ha d'organitzar i pagar el
transport.
La jornada escolar sol començar sobre les 8,30-9 del matí
fins a les 3 de la tarda, amb el parèntesi de l'esmorzar a les 12-12,30 hores.
En total, sumen 608 hores lectives a primària, enfront de les 875 hores
d'Espanya, amb deures a casa que no són excessius. Com aconsegueixen millors
resultats en menys temps?
L'èxit finlandès es deu al fet que encaixen tres
estructures: la família, l'escola i els recursos socioculturals (biblioteques,
ludoteques, cinemes ...). Aquests tres
factorsestan lligats i funcionen de forma coordinada. Els pares tenen la
convicció que són els primers responsables de l'educació dels seus fills, per
davant de l'escola, així complementant
l'esforç que es fa a l'escola.
El sistema social finlandès també hi contribueix, ja que
dona nombroses ajudes oficials a les famílies, que poden conciliar la seva
feina i l'atenció als seus fills. A diferència de altres països aquest sistema
fomenta de manera real l’educació dels joves, ja que no hi posen cap
impediment, així tant un noi/a amb menys recursos econòmics podrà obtindre els
mateixos estudis que un altre de més ric.
Hi ha una herència cultural luterana basada en la
responsabilitat que fomenta la disciplina i l'esforç, a la qual també acompanya
una climatologia que empeny a tancar-se a casa, però aquests factors també són
presents en altres països veïns, com Suècia o Dinamarca, que gaudeixen de major
nivell econòmic i no obstant això el seu nivell educatiu està per sota del
finlandés.
·
Recursos naturals
El recurs natural més valuós de Finlàndia són els seus boscos,
que s'estenen per tres cinquenes parts
del territori. Les principals espècies econòmicament explotables són l'avet, el
pi i el bedoll platejat. Els únics combustibles naturals són la fusta, el carbó
i la torba.
A més, posseeix rics jaciments de minerals metàl·lics com el
coure, el zinc, el ferro i el níquel. També es comercialitzen el plom, el
vanadi, la plata i l'or. El granit i la calcària són els materials no
metàl·lics més abundants.
·
Economia
Finlàndia és una república democràtica i parlamentària. El
Poder Executiu està en un Consell de estat, presidit per un primer ministre,
elegit pel Parlament.
L'estabilitat econòmica l'aconsegueix a base d'estimular
l'estalvi intern, poc endeutament i un estricte control macroeconòmic de les
seves finances. La política finlandesa en salut ha tingut dos objectius
principals: donar serveis mèdics de qualitat a la població i reduir les
disparitats en salut entre els diferents estrats socials. La salut és universal
i independent de les CONDICIONS econòmiques de les persones.
Més del 70% de la població completa la secundària i el 30%
té un grau universitari o d'educació terciària. El país compte amb el major
nombre d'enginyers i científics de l'Organització per la Cooperació i el
Desenvolupament Econòmic. Això vol dir
que les inversions que fan a l’educació, després els hi són beneficioses, ja
que els alumnes surten molt ben qualificats i poden trobar una bona feina, per
tant podrà aportar els seus corresponents impostos sense problema.
La majoria dels finlandesos parlen finès (o finlandès) com
la seva llengua materna, la qual és una de les poques llengües oficials de la
Unió Europea que no descendeixen de la família indoeuropea. La segona llengua
oficial de Finlàndia és el suec, parlat com a llengua materna per un 5,6% de la
població.
Les festivitats tradicionals tenen gran importància a
Finlàndia. A part del Nadal (joulu), hi ha la festivitat de la vigília de Sant
Joan (Juhannus). La festivitat de la vespra de Sant Juan és la festa més
important de l'estiu. També hi ha la festa dels estudiants i treballadors l'1 de
maig (Vappu). La Setmana Santa amb les seves tradicions tant religioses com
seculars, també és molt important. Una data molt significativa per als
finlandesos és el dia de la Independència, el 6 de desembre. És la data en què
els finlandesos recorden especialment als seus compatriotes caiguts en les
guerres que van assegurar la independència obtinguda 1917.
La gastronomia finlandesa és una part essencial de la vida
diària. La cuina finlandesa és una cuina europea, amb alguna barreja d'elements
orientals. Com el canvi d'estacions és molt marcat a Finlàndia, els plats
típics de cada època també ho són.
Finlàndia és
el país agrícola més del nord del món amb quatre estacions molt diferenciades.
El
marcat cicle
d'estacions enriqueix la cultura gastronòmica perquè cada estació té els seus
plats i
ingredients característics.
Hi ha cada
vegada més influències internacionals en la gastronomia,causa de la
globalització i lammigració, però alhora més estima per ingredients i plats
locals.
La
gastronomia característica de diferents regions i els menjars tradicionals no
han perdut
la seva
importància, encara que per a molts formen part, més que res, de certs
festejos. Alguns
menjars
tradicionals finlandeses són el guisat de ren, les empanades carelianas, la
empanada de peix, el salmó fumat, el guisat carelià i el pastís de nabius. A
més, hi ha diversos plats que es mengen exclusivament en certs festejos o
festius, i aquestes tradicions se
segueixen respectant en general.
