Més que un delta:

Delta del Llobregat

Des de sempre que el delta del Llobregat ha sigut una zona de confort per plantes i animals, on hi ha hagut un ecosistema equilibrat que afavoreix la fauna i la flora. Veurem algunes de les especies que habiten, autòctones, o bé invasores, les característiques d’alguns animals o plantes, les característiques del delta i també com últimament l’impacta humà i de més factors afecten a el equilibri del ecosistema i les conseqüències d’això. Un delta, s’anomena així, ja que fa una forma de triangle, i delta, és una lletra grega que s’escriu com un triangle.

El riu Llobregat neix a les Fonts del Llobregat (Berguedà), el seu curs travessa la zona del Prepirineu, el Vallés, i la Serralada Litoral, fins desembocar al Mar Mediterrani, al Prat del Llobregat on hi trobem el Delta del Llobregat. El Delta se situa entre les àrees muntanyoses de Montjuic, Collserola i Garraf, entre les comarques del Barcelonès i del Baix Llobregat.

VEGETACIÓ

-Pineda: A les zones del costat del mar aquest pins estan torçats ja que fa molt vent i la terra s’escalfa més produint un xoc de corrents de vents càlids i freds. Aquest contrast produeix un vent molt fort. Aquest pins són tots iguals, més o menys de la mateixa mida ja que no és una pineda natural, es a dir que l’ha plantat l’home perquè hi hagi més vegetació, per atreure més fauna, i també perquè les dunes de la platja no avancin cap endins, es a dir fa la funció de barrera.

També sabem que aquesta pineda no és natural perquè en una pineda natural i trobem molta vegetació sota dels pins, i en aquesta no n’hi ha.

Els pins que estan més a prop del mar tenen la copa cremada a causa del vent que aporta sal i aquesta els erosiona.

A les branques d’aquest pins s’hi col·loquen caixes nius, que serveixen per tenir més diversitat d’ocells, per facilitar la reproducció. Una forma fàcil de donar-s’hi menjar i refugi. Així també altres ocells que no són d’aquí poden adaptar-se més fàcilment.

-Salze: És un arbre el qual la seva planta ens la mengem. Es a dir, la planta del salze produeix salicílic, que es un component de l’aspirina.

-Jonc: És una planta que està molt adaptada a la salinitat, aixó vol dir que és una depuradora natural, ja que quan tenim aigua contaminada aquesta planta d'alguna manera la filtra.

A les zones que hi ha molta aigua contaminada s'acostuma a plantar joncs per eliminar la contaminació de l'aigua. Aquesta planta filtra l'aigua a través del procés de l'osmosi.

FAUNA: OCELLS

-Bernat Pescaire: El bernat pescaire és un ocell de gran tamany que fa 90 cm d’alçada i prop de 150 cm amb les ales obertes.

Té el plomatge de color gris al cap i al dors; té taques negres al coll i té el ventre blanc. El seu bec llarg li permet caçar peixos fàcilment.

Menja peixos, granotes, crancs, rèptils, rates, insectes, pollets d’altres ocells i fins i tot alguns vegetals. Les seves potes li faciliten caminar pel fang, i el dit que té al darrere de cada pota li és útil per agafar-se a les branques.

-Ànec Collverd: És un ocell aquàtic que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes. El mascle és de color gris amb el cap verd fosc, el bec groguenc, el pit marronós, el ventre grisós i la cua blanca. Té una franja blavosa lilosa amb els marges blancs a cada ala.

Menja plantes aquàtiques i també granotes i insectes. Habita en zones aquatiques com per ejemple aiguamolls, estanys rius...

A les potes te una membrana interdigital que l'ajuden a nedar molt ràpid. També té un dit derrera tot i que no li serveix per res (dit vastigial).

-Oliva:

Ocell rapinyaire nocturn d'uns 34 cm de llarg, de plomatge marro, amb la cara i el pit blancs.

La cara té forma de cor, amb uns grans ulls negres.

Les potes són llargues i acaben en unes fortes urpes amb les que captura les preses.

Menja ratolins, talps, petits ocells, i insectes.

S'empassa la presa sencera, digerint les parts toves però no els ossos, el pèl, o les parts dures dels insectes.

Viu en zones habitades, aprofitant els campanars de les esglésies, masies aïllades, i edificis en runes, tot i que també la podem trobar en algun parc natural.

-Fotja:

Ocell que fa 38 cm de llargada i prop de 80 cm amb les ales obertes. Pesa uns 800 g.

Té tot el plomatge de color negre, excepte una taca blanca al front, damunt del bec, que també és blanc.

Menja tiges i arrels de plantes aquàtiques, llavors, peixos petits, cap-grossos, tritons, insectes aquàtics i de vegades ous i pollets d'altres ocells.

Viu en zones aquàtiques com marges de rius, llacs, embassaments i aiguamolls.

Tenen els dits llargs, quan neden necesiten membranes, les cuals les tenen a cada dit. Caminen pel fang.

 LA PLATJA

Aquesta platja es una platja bastant natural, es a dir, que la platja no esta alterada per l’home.

Hi podem trobar bastanta vegetació i fauna. Les especies estan protegides, però per banda contraria, ho estan perquè l’aigua està molt contaminada. Com que està prohibit banyar-se no hi ha impacte humà, i això protegeix l’ecosistema.

-Dunes: Les dunes són un perill per l’ecosistema, ja que si avancen delta endins danya la vegetació i la fauna. Per aquesta raó la vegetació a prop del mar s’ha adaptat. També s’ha adaptat a la insolació, a la salinitat i al vent. Són plantes molt baixes perquè quan el vent bufi no les trenqui ni siguin erosionades per la sorra. Molts animals utilitzen aquestes plantes com a refugi.

ESPECIES INVASORES I AMENAÇES PER L’ECOSISTEMA:

Les especies invasores son aquelles que no són autòctones de la zona. Aquestes especies la majoria de cops són perjudicials per l'ecosistema, ja que algunes són de característiques més fortes, i aquestes danyen les especies autòctones.

-Les tortugues de Florida són una espècie invasora. Aquesta tortuga, al estar adaptada a altres condicions, esgota els recursos de la tortuga d'aquí, ja que esta adaptada de forma que afronta millor els perills que la tortuga autòctona.

-Seguint la nostre visita vam observar una altre espècie invasora, el escarabat 'picudo rojo', aquest escarabat el que fa és menjar-se la part tendre de les palmeres, i en conseqüència les fulles cauen i la palmera queda destruïda. Aquesta espècie es molt difícil d'exterminar.

 L’home també danya l’ecosistema.

Últimament s’han introduït al riu les carpes, una espècie no pròpia del delta, perquè la gent pugui anar a pescar. Les carpes danyen l'ecosistema greument, ja que es mengen els amfibis del riu, i a conseqüència aquests estan en perill de extinció.

També podem parlar de la contaminació acústica que genera l'aeroport que hem construït just al costat del Delta del Llobregat. Els animals viuen escoltant constantment avions. Quan es va ampliar la zona de l'aeroport es va haver de traslladar la desembocadura. És a dir, el que està passant es que al ser una 'guerra' entre el mar i la terra, avui en dia el que guanya és el mar, i el delta cada cop és mes petit. Molta vegetació del delta s’està perdent (això per culpa de l’impacta humà).

També tenim un problema amb les preses. Aturen el curs del riu, es a dir impedeix el pas als sediments, i no arriben al delta. Si els sediments no hi arriben el mar va erosionant fins que el delta desapareix. També tenim un problema amb la fauna d'allà, ja que molts animals viuen al mar i van a reproduir-se riu amunt, i com que hi ha les preses no poden passar, per tant no es reprodueixen.

Tot i això, els humans intentem mantenir un equilibri dins l'ecosistema, per tant dins de x temps es donen permisos de caça per poder controlar la població. D'un principi ja hauria d estar equilibrats però no ho estan per manca de carnívors.

Estació biològica:

La finalitat de una estació biològica es poder controlar les aus migratòries. El seu recorregut, i la seva esperança de vida. Els ocells tenen un anell metàl·lic a les potes, així, si emigren a un altre pais i es troben en una altre estació biològica, poden  fer un seguiment des d'allà.

Els ocells poden ser:

-Residents: és a dir viuen a un lloc concret tot l'any.

-Hivernals: només venen al delta durant l'hivern. Com per exemple les aus que viuen al nord venen aquí a l'hivern ja que aquí la temperatura no és tant freda.

-Estiuals: només venen al delta durant l'estiu. Com per exemple les aus africanes que allà a l'estiu hi han temperatures molt elevades i busquen un clima mes suau.